Que tinguem un bon any 2013, que sapiguem llegir-nos-hi, sostindre'ns i insistir.
Deconstrucció de la lectora
Porque en el fondo todo es lo mismo: el viaje, el amor, la lectura; una misma aventura donde nuestro paisaje interior se trastorna. (M. Petit)
31.12.12
1.11.12
Malaltia i circular
Faig una nota a La montaña mágica. En el reader, por teclado. Hi escric: La carn vol carn. Un vers del XV popularitzat el XX. Ho anote a propòsit d'una reflexió d'un personatge de la novel.la (l'autor, d'aquest XX mateix), que (em)marca una dona que llig en el XXI...
La literatura és un sanatori internacional.
No tothom hi pot pujar.
Qui hi puja no sempre tria el vehicle que l'hi du, ni la llengua en què és rebut. Sí, però, en la que s'hi hostatja.
Es deixa mai enrere?
21.10.12
Rutines (II)
Barcelona, 7 d'agost de 1936Estimada amiga [Mercè Figueres],Si poguéssiu mirar per un forat, com dieu, quina mena de vida faig en aquesta Barcelona convulsionada, no veuríeu més, modèstia a part, que un digne pare de família que es lleva, naturalment de mal humor, es dutxa, s'afaita, es renta les dents, es pentina i finalment es vesteix. Se'n va a la piscina de l'Escola del Treball i dedica una hora a la natació; se'n puja a l'oficina, on, com és natural, badalla, fuma, es fa explicar xistos per en Baldagí, mira de reüll l'Esperança per assegurar-se que encara és viva, pregunta al senyor Climent si falta gaire per la una. Dina després amb molta gana i pren el café amb la seva dona; la política fa temps que està desterrada de casa, no llegim els diaris, de ràdio no en tenim, de visites no en fem ni rebem. La Nuri sempre em duu la contra i és això el que anima les nostres converses; després m'arribo en aquest centre d'Esquerra veí, al costat de la taverna, per saber si hi ha alguna cosa de les Milícies de Catalunya. Quedo invariablement estupefacte en constatar que el nostre govern va deixant passar temps sense preocupar-se d'organitzar unes forces armades (milícies, exèrcit, sometent o com vulgui dir-ne) per fer front a les actuals circumstàncies; tots tenim la sensació que allò que al principi ens havia semblat una "militarada com tantes" era en realitat el començ d'una guerra però el govern autònom deu tenir algun secret per fer el que fa, o sigui, res, i me'n torno a casa refiat que algun dia ens ho deuran explicar i ho comprendrem. La resta del dia la dedico a jugar amb la meva filla, explicar-li rondalles i fer-li dibuixos; després de sopar llegeixo un parell d'hores al llit, de preferència autors de l'any de la picor que em distreguin de l'època que ens ha tocat viure. I això és tot.J. Sales, Cartes a Màrius Torres
26.9.12
Insha'Allah
Abu 'Abd Al·lah, què significa aquesta deslleialtat, aquest faltar al que has ofert, aquest posar mala cara al que havies promès, aquest egoisme amb els teus amics tan liberals? Si no ens has fet cridar el dia de la collita dels dàtils perquè dictaminàssem sobre ells, com ens havies dit, i perquè en prenguéssem amb tu les més abundants porcions, no podràs al·legar excusa ni evitar retrets. Porta del que has atresorat per als teus moments de solaç. Dóna'ns del que acostumes a prendre els dies de festa. La collita no ha estat tan minsa que la puga desbaratar un regal, ni tan escassa que es puga dispensar de fer-ho. (...)Som gent adornada amb les belles lletres i estem dedicats a aprendre de memòria expressions poc corrents i a cisellar poemes. Poques voltes has pres seriosament el nostre pas per aquest camí i quin poc crèdit has donat a la nostra riquesa! Demana'ns que t'especifiquem un poc del que els àrabs han dit sobre els dàtils i els seus diferents estats, i si t'agrada el que et portem a col·lació i t'abelleix allò amb què et satisfarem, dóna'ns dàtils de premi i seran el nostre millor salari.Oh, Abu 'Abd Al·lah! Sigues generós amb els teus dàtils i et pagarem amb prosa rimada. (...).Ibn Burd al-Asgar, Epístola de la palmeraTrad. d'A. Labarta, C. Barceló i J. Veglison, dins de València àrab en prosa i vers
Tots els palmerars de la terra daria jo a aquests meus amics! Si companys són aquells que comparteixen el pa, quina altra dolça paraula ens escau a nosaltres, lligats de bell cor i amb bona lletra per fibres de palmera?
Sereu sempre a la meua taula com ho sou al meu camí!
27.8.12
Meu... i de Pere Calders!
A H. G., que n'està, tot i que no ho és; i la caixa dels amulets
I de Pere Calders:
Això no obstant, la noia no va tenir gaire èxit. Se li veia que volia dissimular la seva tristesa, i a la gent això no ens agrada, perquè trobem que la tristesa és un sentiment legítim que no deshonra ningú.P. Calders, "El teatre Caramar"
24.8.12
Per haver de mort vida
- Mi padre murió. Y quemamos su cuerpo. Y seguimos viviendo.
- Sóc a la Ciutat, tot i ser morta.
La vida és vertaderament eloqüent en l'ambigüitat. Un trànsit poètic.
- Cal un mort a què tancar-li aquest dol, malaguanyat.
12.8.12
La lectora veloç
-No has dormido, ¿eh?
-Estaba leyendo. Me han dejado el libro; tengo que devolverlo. Lo empecé ayer... o antesdeayer...
-¿Y es gordo?
-Sí.
-Sí que te lo has bebido pronto pues...
Les metàfores de la mare -a diferència de les del pare- he d'aprendre a gaudir-les mentre (les) vivim. Així mateix, hauria jo de (tornar a) llegir nodrir-me'n viure d'una altra manera...
4.8.12
Colps d'agost (2)
-Hará usted bien; escupa sobre Europa y escape mientras sea posible. Así lo hice yo y no lo lamento en absoluto. ¿Qué sabe usted hacer?
-He terminado seis años de escuela y hablo un par de idiomas.
El americano se echó a reír alegre e irónicamente.
-Pero qué sabe usted hacer?
W. Reymont, El soñador
Mientras subíamos la cuesta y poco a poco dejábamos atrás el caserón, comparó la frescura de la mañana con la salud de hierro necesaria para vivir sin amor (e incluso con amor) en estos tiempos difíciles.
R. Bolaño, La pista de hielo
Sentit(s)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
